I què diuen els cuiners?

Dinar popular

El primer àpat a la facultat ha patit alguns incidents però el resultat general es podria qualificar de positiu. Com era previsible, algunes coses no estaven del tot ajustades i el dinar ha tardat més del que estava previst. El menjar ha arribat puntual a la una del migdia: una barreja entre menjar reciclat de polítiques, compra de la butxaca de la gent i fins i tot donacions d’una parada del mercat de Cerdanyola.

Un cop la cuina ha estat engegada s’han trobat a faltar alguns estris de cuina i s’ha hagut d’improvisar bastant. Afortunadament al final amb paciència i una mica d’imaginació (i moltes llàgrimes provocades per la ceba) han sortit uns espirals amb tomàquet prou acceptables i una amanida amb bona pinta. Val a dir que tota donació d’estris de cuina, fogons i altres trastos són molt benvingudes. I si li porteu una barbacoa fareu del cuiner l’home més feliç del món.

Finalment cal assenyalar l’única nota negativa: la poca contribució a la caixa de voluntat de tots plegats…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s