Elvira Altés: “Les dones som diferents, però tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els homes”

“L’espectacle públic de la violència privada” ha estat la xerrada de la professora Elvira Altés amb un grup d’estudiants a l’aula 5 al migdia. Ha parlat de l’“absència simbòlica” de la dona als mitjans de comunicació mediàtics, és a dir, la poca representació femenina als, diguem-ne, esdeveniments socials importants (recerques científiques, sentències de jutges…). No obstant això, la dona sí que acostuma a aparéixer a les notícies de catàstrofes naturals, guerres… com a víctima. Mentre que les declaracions del homes a situacions límits solen ser racionals i de cerca de solucions, les declaracions que es publiquen de les dones acostumen a ser totalment emocionals (“Pensava que moriria…”). També cal afegir que la dona surt molt als mitjans com a imatge-objecte sexual publicitari (no oblidem les págines de “contactes” dels diaris).

Altés ha donat importància al tractament de la violència de gènere als mitjans. Avui dia se centren en entrevistes a la dona maltractada, deixant de banda l’home maltractador, sota una ombra que és més bé un vel que el tapa i el protegeix de les acusacions de la societat. El mateix passa amb la prostitució (els debats se centren en les prostitutes, mai en els clients ni en els proxenetes) i amb el turisme sexual.

Altés ha definit “succés” com a un fet inevitable, imprevisible i incomprensible. Si tenim en compte que els casos de violència de gènere solen sortir encapçalats com a “sucessos”, cal que ens preguntem si els periodistes som rigorosos amb els termes que emprem. Elvira Altés s’indigna cada cop que escolta o llegeix: “Una dona ha mort víctima de…”; i exigeix que es parli amb propietat: “Un home ha matat una dona…”. A més, ha assegurat que amb el tractament estereotipat que se li dóna a la violència de gènere, els mitjans arriben a la “panxa”, aconsegueix conmoure, però no arriba a on deuria arribar: a la ment, per fer-nos reflexionar. Altés ha lamentat que encara es troba a faltar homes que protestin contra aquesta forma de masclisme.

Com bé ha dit, la violència de gènere és un problema dels homes que pateixen les dones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s